Val a dir que vam fer el camí de Montsegur a Bagà (històricament els càtars es van traslladar de Montegur a Berga, tot el contrari de com es presenta el camí en la pagina del camí dels bons homes (de Berga a Montsegur)).
Al primer dia ens van deixar amb cotxe a La tour de Carol, poble on el tren hi té un accés molt fàcil i habitual, i agafant el tren direcció a Toulose vam baixar a Foix (es pronuncia Fuà, per si algun il•luminat li ha de preguntar a algun gabatxo... XD), una vegada a Foix vam agafar el taxi (ja que no hi arriba cap altre transport) fins a Montsegur.
A partir d’aquí va començar la nostra ruta-aventura, vem mirar una mica el castell càtar i el bonic poble de Montsegur i vam seguir les marques vermelles i blanques del llarg GR107, el camí comença passant pel mig d’un bosc bastant enfangantat per les últimes pluges d’estiu. La part més dura de la primera etapa es troba des de “Les gorgues du la frau” fins a Comus. Sort que pel camí vem fer una bona recol•lecta de maduixes de bosc per anar agafant forçes.
Vem acampar al terreny de la “guite d’etape” de Comus i ens vam fer el sopar a base de “Juan Palomo” i sopa fet amb campingaz (quin bon invent). Vem amar a dormir mentres veiem alguns llamps de fons que donaven l’avís del que ens esperava durant els pròxims dies.
L’endemà i després d’haver passat fred a la nit, vam plegar el campament i ens vam enfilar cap a Orgeis . Res feia pensar pel perfil marcat en la guia, que aquesta etapa fos tan dura, de fet és l’etapa que vem patir més per culpa del sol que apretava fort el cabrón.
De fet tan va apretar que vam haver de parar al “refugi de chiuola” a menjar i a esperar si a l’Anna se li passava una mica l’insolació. Per cert el refugi li poso un 10! Bon menjar, molta teca, relativament barato, dues guardes guapes, bona gent...
Vam tornar a la marxa després de fer una migdiadeta a l’ombra.
Vist que la guia deia que a Orgeix no hi havia zona d’acampada vam improvitzar un campament en un prat als afores d’Ascon (la “guite d’etape” es trobava a 4km fora del camí per tan no hi vem anar). A la nit ja va caure un bon patac d’aigua, sort que vam fer el típic muro al voltant de la tenda i va anar de conya!.
L’endemà ens vem llevar amb mal d’esquena (com cada matí) i vam continuar el camí, ara tocava arribar a Merenç-de-las-Vals segurament el poble mès gran que ens trobaríem a territori Francès. Una llarga pujada plena de ziga-zagues donaria cim al “serrat de larguis”, sort que durant la pujada hi havia bastants arbres al costat del camí que ens feien ombra... la baixada va ser bastant picada i a sobre anàvem contrarellotge ja que veiem a venir la tónica que ens va seguir durant els últims dies, sol durant tot el dia i pluja a la tarda-vespre.
Aquesta etapa la vem fer molt bé de temps, tan que ens vam haver d’esperar fins les 5 de la tarda perquè vingués el gabatxo obrís la “guite d’etape”, cosa que no havíem d’haver fet per el molt cabr.... no ens va voler sallar el full de recorregut, deia que ell no ho feia... (i aixó que l’establiment tenia la placa oficial del camí dels bons homes...) al final vam anar a sallar a un bar de sota el poble on vem aprofitar per beure’ns una d’aquestes coca-coles de 2 euros l’ampolla... Vam acampar a un prat petit de passat Merenç. On com cada nit va ploure, però només una mica.
El dia següent vam anar de Merenç fins a Porta i ho podíem fer per dos recorreguts,
Un de planet però lleig, o un de picat però bonic.Vam triar el planet però lleig per tal d’afrontar la “etapa reina” amb les piles carregades i és que gairabé la meitat del recorregut es passa per un camí al costat de la carretera, el riu i la via del tren... lleig, lleig. Sort que el coll de pimoret ho arrecla una mica... . Vam fer nit a un càmping de la “Porté-Pimorent” ja que volíem i necessitàvem menjar CARN! I així va ser, ens vam acostar fins a un restaurant a peu de l’estació d’ski, (semblava un puticlub) per menjar l’únic plat del menú, Porc Senglar. (molt bo per cert però com es típic de França, car!).
El següent dia ens el vem pendre en calma i vam aprofitar per descansar una mica, vam arribar fins a Porta, i vam fer un llarg dinar de campingaz a una zona “dpm” al costat del riu. Quan vam acabar vem començar a fer la “etapa reina” per tal de avançar un tros.
Quan la pluja ens va donar una pausa vam aprofitar per fer el campament, i aquesta vegada havia de ser amb doble mur de contenció d’aigua, ja que durant la nit va caure un espetec d’aigua i llamps d’aquells que fan resar encara que no siguis creient...
L’endemà vem matinar de valent per continuar el llarg camí fins a Bellver de Cerdanya. La veritat és que la etapa de Porta a Bellver va ser la “etapa reina” amb tots els sentits, va ser la de mès desnivell, la mès llarga, no va ploure, la mès guapa, i tot això se l’hi ha de sumar l’al•licient que per fi després de passar per Andorra, xafàvem Catalunya!.
L’etapa fa pic a la Portella blanca de 2500 i picu metres i tot i així és el pic mes baix dels voltants. La baixada es fa eterna i segueix la riera de la llosa (molt guapa i gran atracció per a molts banyistes). Val a dir però, que l’etapa la vem acabar a Prullans (el poble que més m’ha agradat de tota la ruta) ja que ens hi vem apalancar i les cames se’ns van refredar. (per cert molt bon restaurant el del càmping de Prullans).
L’ultima etapa del nostre recorregut (també molt molt guapa) ens la vem agafar de manera especial, ja que sabíem que per fi arribaríem a casa,i sobretot saber que podríem dormir en un llit i poder-nos treure’ns de sobre aquelles immenses motxilles. Tot i així l’etapa és molt dura, amb una llarga pujada fins el coll de Pendís. I un altre de molt picada després de passar pel refugi de Sant Jordi que porta fins al coll d’Escriu (he dit molt dreta!), la baixada es fa per la falda del Moixeró fins a Gréixer i vam acabar el recorregut a Bagà.
LLOCS ON VEM SALLAR EL FULL DE RECORREGUT:
Montsegur, a una botiga de ventes de productes càtars, tenien un vestit medieval a fora. Comus, a la guite d’etape.
Orgeix a davant l’església Romànica del poble, obren a les 9.
Merenç-de-les-Vals, a un bar-hostal travessant la carretera del mig del poble.
Porta, a la guite d’etape hípica del Final del poble.
Bellver de Cerdanya, a un bar-hostal del nucli antic del poble.
Bagà a l’oficina de turisme del camí dels Bons homes, al nucli antic medieval del poble.
COMENTARIS
Foix es pronuncia “Fuà” important saber-ho XD
A Montsegur ni hi arriba cap transport públic. En tot cas fins a l’avelanet hi arriba el bus.
França es car, molt car.
Els Pobles Françesos pels quals passa el camí, són pobles molt petits on majoritàriament dominen les segones residències, en prou feines hi ha bars i botigues, per sort en tots els pobles hi ha moltes fonts. La Guia marca que en la majoria de pobles hi ha establiments per comprar menjar o que fins i tot hi ha zona d’acampada (que suposem que fàcilment es pot trobar)nosaltres no ho vam saber veure.
A la ruta no hi falta aigua, almenys vem trobar aigua a qualsevol lloc, (ens va ploure bastant durant la nit), qualsevol lloc anava bé per omplir les cantimplores.
Al llarg del recorregut ens vam trobar a bastanta gent que també feien el camí, cosa d’agrair i que dona ànims a l’hora de continuar.
Tot el recorregut està perfectament senyalitzat!
Encara que no ho sembli els Càtars van passar pel camí més recte i amb menys desnivell possible.
L’autèntic camí dels bons homes va de Montsegur a Berga.
Ens queda la part del camí de Bagà a Gósol i de Gósol a Berga que... ja ho farem!.
La guía és un molt bon suport durant el llarg del camí, és important que qui el vulgui
fer la compri.
Per a molta mès informació: adreçar-se a qualsevol oficina de turisme o clickar al següent enllaç:
CAMÍ DELS BONS HOMES
0 comentaris:
Publica un comentari