Rumb al Nord

From Avià in BTT circuit

2010-01-12T20:45:00.003+01:00

hy!

The last weekend I went to ride by bike again. The weather was too cold for to go out by bike but I got up early and then I couldn't go to bed again becaue I got ready to go out.

First the road looked frozen and dangerous but there wasn't any problem on the road.
We was wearing a lot of clothes on our bodies because the cold was difficult to bear.
Later the road got moody because the ice became water therefore It was very difficult to run on the way.

When we got at home, we washed the bikes with a lot of water pressure because without it, was impossible to make our bike maintenance.

I have had a track since sunday.

Would you like to follow it?
Have you done that track yet?

Click here!

f

BBT changes

2010-01-08T15:12:00.004+01:00

I always have liked "el dia de reis" because over the year I'm always a good guy therefore the kings always give me a wonderfull presents. This year I'm preparing my BBT to improve it.I have got a "Merida matts sport 500" made of aluminium chasis from six years old. I thought about to change it but this chasis is very well for my and on the other hand to change one for the another new is more expensive than to change only some parts.

two or three months before, I changed my fork, it didn't works good and looked broken.
I put a second hand fork because it looked good and almost new. I installed a "Rock shok SID double air". I think that it's a very good fork designed for professionals,its features are agility, lightweight and softness therfore it's better for me. also I changed the sprockets and chain for another one at the same time.

The other day the kings gave me a new disc brakes "shimano" (I don't remember what model was, but I'm going to hang here some pictures when I'll take the bike)naturally It had incorporated a set of new tires because my old tires was too worn and it was working at the old system brakes (it was the lifelong system).
at this time are installing them.

I hope that this goes all right.

I promise you to hang some pictures about it on this space.

Avià - Olvan on BTT

2010-01-04T15:27:00.006+01:00

Yesterday, I went to make a route on BTT. Every body knows that this days the people eat a lot of food and I am not a exception. I can remember some meals such as Christmas or last year's day.

This path begins from Avià and follow a set of different paths between Avià and Olvan.
although it hasn't much total height it's a truely "broken - legs" because there are a lot of ups and downs very followed.

however I think that this route combines proportionally farness and hardness therefore it's very completed.

needless to say that a one part of it goes over the asphalt, speciffically between La Plana and Gironella.

I encurage people to do this circuit,it won't deceived, I'm sure ;).

follow the Track "clicking" here

GPS visualizer

2009-12-31T12:59:00.004+01:00

well, hello again!

many days before i wondered myself how could I do for introduce a new "wayponit" into my Garmin GPS, I didn't have any reference because in my garmin haven't got any map inside (software visual map).

Today while I was surfing on internet to try to looking for some program, I have found this program, it can changes a lot of formats to another format compatible at your GPS.
you only charge an inside program and then it give you your compatible program. It's very easy and clear.

I know that "google earth" makes this change automaticly because contains some programs compatible at some GPS (garmin inclued) but I don`t know how run it at the moment. (my GPS isn't working right with this program)

I add its link here CLICK

Thanks and see you later!

West paths of Berguedà by BTT

2009-12-29T21:00:00.005+01:00

I'd would like to write this little part in english because i'm learning english while i'm writing this text, then...

This route isn't as easy as it seems, because there are some large rises and goes down through strong downs therefore is more dificult that it's looks. seems imposible that there are many roads in a little part of earth near to my town.

This track pass for Avià, continue to gironella, Casserres, Montclar and finaly l'Espunyola, then it come back the start. It's important to avoid the rainy days because the road could be wet and muddy, (there aren't many gravel on the road).

after all, I'd like to suggest this route for someone who are looking know a some nice landscape inside Bergueda.

add my track (with GPS) and didn't get any pictures, (sorry!)

Click me here for more information.

Gironella - Cobert de Puigcercós

2009-12-28T16:08:00.004+01:00

Poques són les vegades que agafo el GPS per anar a fer alguna ruta amb bici, sempre me'l deixo a casa i a sobre quan l'agafo sempre se'm oblida canviar les piles... però aquesta vegada el vaig agafar i vaig poder gravar el track.

Es tracta d'una ruta bastant difícil (de fer amb BTT) ja que combina pujades molt tècniques i fortes (d'aquelles d'aguantar l'equilibri), alguna baixada bastant picada i algun corriol impossible de baixar a cavall de la bici... Tot i així una vegada acabada et queda la sensació d'haver fet una bona ruta i molt completa.

Poc més a dir us deixo només amb el track, (si, també hem deixo la càmera...) XD

TRACK RUTA clickar aquí

Pujada al Pedraforca

2009-12-17T23:17:00.003+01:00

Moltes són les persones que any rere any pujen al Pedraforca, ja sigui escalant, caminant, grimpant, amb BTT, amb els iaius, amb el gos, amb l'amant... al cas és que no sé que té de màgic aquesta muntanya que "atrau".

Els últims dies abans de finalitzar les vacances vam anar-lo a pujar (sisi ja ho podia haver escrit abans però la mandra és la mandra...). Vem fer la típica ruta, la més típica de totes, i encara que sembli mentida és el primer cop que la feia, i es que de fet, és la ruta ideal, no és llarga ni tampoc és curta, i avarca caminar, grimpar i baixar per la tartera... tot això sumat que hi ha millors vistes del Berguedà, no se l'hi pot demanar res més.

En definitiva una ruta 100% obligada, suposo que a l'hivern encara pot tenir més alicient, sobretot per la part de grimpada.

No escriuré més ja que d'aquesta ruta se'n pot trobar informació a molts llocs.

Us deixo amb el track i algunes fotos:

El Camí dels Bons Homes

2009-09-04T20:06:00.008+02:00

Aquestes vacances hem anat a fer "el Camí dels Bons homes" o camí dels càtars, per desafiar una mica la nostra esquena i posar-la a prova amb les immenses motxilles que portàvem.

Val a dir que vam fer el camí de Montsegur a Bagà (històricament els càtars es van traslladar de Montegur a Berga, tot el contrari de com es presenta el camí en la pagina del camí dels bons homes (de Berga a Montsegur)).

Al primer dia ens van deixar amb cotxe a La tour de Carol, poble on el tren hi té un accés molt fàcil i habitual, i agafant el tren direcció a Toulose vam baixar a Foix (es pronuncia Fuà, per si algun il•luminat li ha de preguntar a algun gabatxo... XD), una vegada a Foix vam agafar el taxi (ja que no hi arriba cap altre transport) fins a Montsegur.

A partir d’aquí va començar la nostra ruta-aventura, vem mirar una mica el castell càtar i el bonic poble de Montsegur i vam seguir les marques vermelles i blanques del llarg GR107, el camí comença passant pel mig d’un bosc bastant enfangantat per les últimes pluges d’estiu. La part més dura de la primera etapa es troba des de “Les gorgues du la frau” fins a Comus. Sort que pel camí vem fer una bona recol•lecta de maduixes de bosc per anar agafant forçes.
Vem acampar al terreny de la “guite d’etape” de Comus i ens vam fer el sopar a base de “Juan Palomo” i sopa fet amb campingaz (quin bon invent). Vem amar a dormir mentres veiem alguns llamps de fons que donaven l’avís del que ens esperava durant els pròxims dies.

L’endemà i després d’haver passat fred a la nit, vam plegar el campament i ens vam enfilar cap a Orgeis . Res feia pensar pel perfil marcat en la guia, que aquesta etapa fos tan dura, de fet és l’etapa que vem patir més per culpa del sol que apretava fort el cabrón.
De fet tan va apretar que vam haver de parar al “refugi de chiuola” a menjar i a esperar si a l’Anna se li passava una mica l’insolació. Per cert el refugi li poso un 10! Bon menjar, molta teca, relativament barato, dues guardes guapes, bona gent...
Vam tornar a la marxa després de fer una migdiadeta a l’ombra.
Vist que la guia deia que a Orgeix no hi havia zona d’acampada vam improvitzar un campament en un prat als afores d’Ascon (la “guite d’etape” es trobava a 4km fora del camí per tan no hi vem anar). A la nit ja va caure un bon patac d’aigua, sort que vam fer el típic muro al voltant de la tenda i va anar de conya!.

L’endemà ens vem llevar amb mal d’esquena (com cada matí) i vam continuar el camí, ara tocava arribar a Merenç-de-las-Vals segurament el poble mès gran que ens trobaríem a territori Francès. Una llarga pujada plena de ziga-zagues donaria cim al “serrat de larguis”, sort que durant la pujada hi havia bastants arbres al costat del camí que ens feien ombra... la baixada va ser bastant picada i a sobre anàvem contrarellotge ja que veiem a venir la tónica que ens va seguir durant els últims dies, sol durant tot el dia i pluja a la tarda-vespre.
Aquesta etapa la vem fer molt bé de temps, tan que ens vam haver d’esperar fins les 5 de la tarda perquè vingués el gabatxo obrís la “guite d’etape”, cosa que no havíem d’haver fet per el molt cabr.... no ens va voler sallar el full de recorregut, deia que ell no ho feia... (i aixó que l’establiment tenia la placa oficial del camí dels bons homes...) al final vam anar a sallar a un bar de sota el poble on vem aprofitar per beure’ns una d’aquestes coca-coles de 2 euros l’ampolla... Vam acampar a un prat petit de passat Merenç. On com cada nit va ploure, però només una mica.

El dia següent vam anar de Merenç fins a Porta i ho podíem fer per dos recorreguts,
Un de planet però lleig, o un de picat però bonic.Vam triar el planet però lleig per tal d’afrontar la “etapa reina” amb les piles carregades i és que gairabé la meitat del recorregut es passa per un camí al costat de la carretera, el riu i la via del tren... lleig, lleig. Sort que el coll de pimoret ho arrecla una mica... . Vam fer nit a un càmping de la “Porté-Pimorent” ja que volíem i necessitàvem menjar CARN! I així va ser, ens vam acostar fins a un restaurant a peu de l’estació d’ski, (semblava un puticlub) per menjar l’únic plat del menú, Porc Senglar. (molt bo per cert però com es típic de França, car!).

El següent dia ens el vem pendre en calma i vam aprofitar per descansar una mica, vam arribar fins a Porta, i vam fer un llarg dinar de campingaz a una zona “dpm” al costat del riu. Quan vam acabar vem començar a fer la “etapa reina” per tal de avançar un tros.
Quan la pluja ens va donar una pausa vam aprofitar per fer el campament, i aquesta vegada havia de ser amb doble mur de contenció d’aigua, ja que durant la nit va caure un espetec d’aigua i llamps d’aquells que fan resar encara que no siguis creient...

L’endemà vem matinar de valent per continuar el llarg camí fins a Bellver de Cerdanya. La veritat és que la etapa de Porta a Bellver va ser la “etapa reina” amb tots els sentits, va ser la de mès desnivell, la mès llarga, no va ploure, la mès guapa, i tot això se l’hi ha de sumar l’al•licient que per fi després de passar per Andorra, xafàvem Catalunya!.
L’etapa fa pic a la Portella blanca de 2500 i picu metres i tot i així és el pic mes baix dels voltants. La baixada es fa eterna i segueix la riera de la llosa (molt guapa i gran atracció per a molts banyistes). Val a dir però, que l’etapa la vem acabar a Prullans (el poble que més m’ha agradat de tota la ruta) ja que ens hi vem apalancar i les cames se’ns van refredar. (per cert molt bon restaurant el del càmping de Prullans).

L’ultima etapa del nostre recorregut (també molt molt guapa) ens la vem agafar de manera especial, ja que sabíem que per fi arribaríem a casa,i sobretot saber que podríem dormir en un llit i poder-nos treure’ns de sobre aquelles immenses motxilles. Tot i així l’etapa és molt dura, amb una llarga pujada fins el coll de Pendís. I un altre de molt picada després de passar pel refugi de Sant Jordi que porta fins al coll d’Escriu (he dit molt dreta!), la baixada es fa per la falda del Moixeró fins a Gréixer i vam acabar el recorregut a Bagà.

LLOCS ON VEM SALLAR EL FULL DE RECORREGUT:

Montsegur, a una botiga de ventes de productes càtars, tenien un vestit medieval a fora. Comus, a la guite d’etape.
Orgeix a davant l’església Romànica del poble, obren a les 9.
Merenç-de-les-Vals, a un bar-hostal travessant la carretera del mig del poble.
Porta, a la guite d’etape hípica del Final del poble.
Bellver de Cerdanya, a un bar-hostal del nucli antic del poble.
Bagà a l’oficina de turisme del camí dels Bons homes, al nucli antic medieval del poble.

COMENTARIS

Foix es pronuncia “Fuà” important saber-ho XD

A Montsegur ni hi arriba cap transport públic. En tot cas fins a l’avelanet hi arriba el bus.

França es car, molt car.

Els Pobles Françesos pels quals passa el camí, són pobles molt petits on majoritàriament dominen les segones residències, en prou feines hi ha bars i botigues, per sort en tots els pobles hi ha moltes fonts. La Guia marca que en la majoria de pobles hi ha establiments per comprar menjar o que fins i tot hi ha zona d’acampada (que suposem que fàcilment es pot trobar)nosaltres no ho vam saber veure.

A la ruta no hi falta aigua, almenys vem trobar aigua a qualsevol lloc, (ens va ploure bastant durant la nit), qualsevol lloc anava bé per omplir les cantimplores.

Al llarg del recorregut ens vam trobar a bastanta gent que també feien el camí, cosa d’agrair i que dona ànims a l’hora de continuar.

Tot el recorregut està perfectament senyalitzat!

Encara que no ho sembli els Càtars van passar pel camí més recte i amb menys desnivell possible.

L’autèntic camí dels bons homes va de Montsegur a Berga.

Ens queda la part del camí de Bagà a Gósol i de Gósol a Berga que... ja ho farem!.

La guía és un molt bon suport durant el llarg del camí, és important que qui el vulgui
fer la compri.

Per a molta mès informació: adreçar-se a qualsevol oficina de turisme o clickar al següent enllaç:

CAMÍ DELS BONS HOMES

2009-08-03T20:22:00.000+02:00

XX Cursa d'estiu de Bagà

2009-07-06T20:57:00.007+02:00

Fa una "sumana" el dia 27 vem anar a fer la XX cursa d'estiu de Bagà, el circuit és molt típic de de la vila ja que és un recorregut que fins i tot jo havia fet algún dia.
Vem corre un total de 82 corredors amb ganes de patir els 12.5 Km, i és que per poc desnivell que tingui la prova es pot dir que la pujada té la pendent ideal per fer tota corrent i per tan es carreguen fort les cames.
l'altre cosa a tenir en conte és que és un circuit de 60% asfalt i això fa mal als genolls i turmells a la gent que com jo esta "cascat" per naturalesa :P.

També s'ha de dir que l'organització no es va lluïr massa amb els trofeus... eren vells i tots diferents.

Però per altra banda es dona un diploma a cada participant amb la posició i el temps que ha fet. (aixó està molt i molt bé) també envien un correu electrònic a la gent amb una foto individual (també és un bon detall). ;)

En general és una cursa per disfrutar-la, amb bones vistes, i bastant completa.

per cert! jo vaig acabar 24 de la general amb 57 minuts i L'Anna 75 amb 1h 19 min.

L'any que ve a millorar-ho!

mès info. a "aquí"

Pujada al Puigmal

2009-06-26T15:45:00.007+02:00

Feia temps que plantejavem la "atacada" al Puigmal i res ni millor per fer-ho que el dia de Sant Joan. Així dons amb la ressaca de la revetlla (xampany, molt xampany) ens vem llevar a les 5:30 per arribar a la fresca a Núria.

La primera sorpresa va ser la pujada de preus del "putu cremallera" (com es nota que s'han de pagar les noves obres), tot i així ens van fer el 30% de descompte per haver arribat primers a treure tiquet. Per cert el nou recorregut del cremallera perd molt d'encant ja que gairebé tot passa per l'interior del nou túnel (suposo que per temes de seguretat, esllavissades, neu...)

Arribat a Núria ja vem enfilar camí, marcat per la verdor i la gran quantitat de flora i fauna que ha deixat un bon any de pluges i neu. La ruta cambia de paissatge a mesura que ens anem acostant el pic, la verdor i les aigues deixen pas a un paissatge de roca apissarrada i molt ferrítica típica d'aquella zona.

Xafant el cim, amb el típic vent que mai deixa de bufar, ens n'adonem que estem al sostre de Catalunya ja que tot al teu voltant queda per sota els peus, en aquests moments és quan recordes que ha valgut la pena pujar.

La baixada la vem fer pel clàssic camí a Fontalba que seguint el camí es retorna a Núria.

Al arribar a casa vaig anar a directament a buscar "l'aftersun" ja que el sol i el bon dia va passar factura.

US DEIXO AMB EL TRACK I MÈS INFORMACIÓ: clickant "aquí"

La Cresta del Sol.

2009-06-01T20:03:00.010+02:00

Aquest dissabte acompanyats per un bon dia vem anar amb el Murfi a fer la Cresta del Sol a Sant Llorenç de Morunys. La Veritat és que amb la calor que feia i veient que el pantà de la Llosa del Cavall estava a rebentar, venien més ganes d'anar a fer "xip-xap" que no pas escalar... però en tot cas ens apuntem a la agenda la remullada pendent que tenim amb aquelles aigües.

Així dons ens vam enfilar a atacar la cresta. És pot dir que en general és bastant fàcil i et sents bastant segur però fa bastant respecte trobar 4 paravolts en 50m.... sort de la gran quantitat de boixos que ens vem trobar pel camí i que vem aprofitar per posar-hi una baga, un altre dels inconvenients que vem trobar-nos és que pel fet d'empalmar dues reunions d'una tirada fa que la comunicació sigui casi nul•la, en fí que les passes putes perquè clarament no sas pas que cullons esta fent el teu company... :P ahh! per cert, també tocava bastan els collonets sentir les motos amb els seus "tubarros" com anaven passant per per la carretera (juntament amb l’helicòpter que els perseguia per veure quines imprudències feien... :P).

D'altre banda cal comentar les bones vistes que es podien observar, que juntament amb un bon entrapà fan l’esmorzar perfecte... i la baixada molt completa amb trams de ferrada i rapels inclosos, en concret dos, el primer amb una alzina i el segon hi ha cadena muntada.

Pel que fa a l'estat de la pedra era notable, al començament molt ferma però a mesura que ens acostàvem al cim n’hi havia alguna que ballava.

Hem sembla que no cal comentar gaire res més, hem quedo amb ganes de tornar-hi i fer dia complet: escalada+costellada+remullada... :P
en tot cas tota la ressenya la teniu molt ben explicada a la web dels equipadors:

kutrescaldors k pa team.

(per cert de fotos n'hi ha poques i amb mòbil ja que ens vem deixar la càmera a casa...)

III Cursa de Muntanya Santa Coloma de Queralt

2009-05-06T18:38:00.012+02:00

El dia 26 vem anar fins a Santa Coloma de Queralt, ón mai havans hi havia estat per fer la III cursa de muntanya de Santa Coloma de Queralt. La cursa va estar marcada per la pluja i la gran quantitat de fang que hi havia feia que la cursa fós més dura.
Peró la veritat és que amb pluja hem trobu còmode i aquest dia hem vaig aconseguir el meu récord personal en acabar 11è a la general.

L'Anna també m'hi va acompanyar i tot i acabar bastant avall de la classificació va aconseguir la primera posició de la classificacó femenina de sub 23 (premis no acomulables) així dons que si hi havia algú mes feliç que jo, era ella. (per cert,la copa molt wapa!)

Pel que fa a la cursa amb sí, és un bon recorregut de 14 Km de pista forestal i corriols al voltant de les contrades de Santa Coloma, que passa per entremig d'una estació aeolica.

La gent molt "trempada" (amb el bon sentit de la paraula) i simpàtica.

l'any que ve segurament s'hi tornarà!!!

Us deixo amb una mica d'informació i anllaços de la cursa!
agur!!!!!

P.D: Falta posar el meu club que soc dels Mountain Runners del Berguedà... XD

enllaços:

CLASSIFICACIÓNS

PAGINA DE LA CURSA

amunt! i amunt!!

2009-04-07T19:17:00.004+02:00

Aquí està un dels actes més espectaculars del "folkcore" català. Enhorabona a tots aquells que es dedican al món dels castellers, s'han de tenir ben posats... :P

Cursa Pic de L'Àliga Canyelles

2009-03-27T14:49:00.008+01:00

Diumenge passat vem anar fins a Canyelles per fer la meva segona cursa de muntanya...
la veritat és que va ser una cursa bastant dura però molt completa, un 10 a l'organització i a tots els actes. (100% recomenable)

us deixo aquí amb l'escrit de la pàgina de la cursa i una foto meva que surtu de "resquitllon" (ja és malasort que amb 500 fotos nomès surti amb aquesta i a sobre redera...) XD per cert ho vaig fer amb 1h 31 minuts... :P (i si pregunteu pel track... el GPS no tenia bateria... XD)

a la classificació...

Sènior homes

General

ENLLAÇ CLASSIFICACIONS
ENLLAÇ FOTOS CURSA

************************************************************************************
Un total de 122 corredors i corredores van participar el la primera cursa de muntanya al Pic de l’Àliga, organitzada per l’àrea d’Esports de l’Ajuntament de Canyelles i amb la col•laboració de l’Associació Excursionista Talaia. Dades d’èxit atenent que es tractava d’una cursa de 15 km tècnicament molt dura, amb trams que passaven per trialeres i corriols estrets i amb molta pedra.

Alhora, però, els participants –vinguts d’arreu de Catalunya- van poder gaudir del paisatge que ofereix l’entorn natural que envolta el municipi i dels parcs naturals del Foix, Olèrdola i el Garraf, així com dues vistes esplèndides des del cim del Pic de l’Àliga.La cursa va transcorre amb tota normalitat, sense incidents, i la molt bona organització i coordinació va impedir que cap corredor/a es sortís del recorregut marcat. L’ajuntament de Canyelles vol donar un fort agraïment a tots i cadascun dels voluntaris que van participar ja que sense ells la cursa no hagués estat possible. De fet, es va comptar amb l’esforç i la dedicació de més d’una cinquantena de voluntaris, una xifra superior el nombre de voluntaris esperat.

Els primers corredors en arribar ho van fer a un ritme més que bo ja que van completar el circuit en 01 hora 08 minuts, i es que es tractava de dos dels millors atletes a nivell de Catalunya en aquesta especialitat, en Xevi Guinovart i en Xavier Sànchez.En la categoria femenina, la primera en arribar va ser la Maria de Muntanyans en 01 hora i 31 minuts, tota una clàssica en les curses comarcals, i seguidament la Pilar Guallar amb un temps de 01 hora i 37 minuts.

1a Cursa de Muntanya Olost (CE Via fora)

2009-03-11T23:12:00.003+01:00

Diumenge passat vaig anar a fer la cursa de Muntanya que organitzava el CE Via Fora d'Olost puntuable pel campionat de Catalunya de lligues de Muntanya. La cursa consistia amb uns 15 Km de camins, regs i corriols al voltant d'Olost i la veritat és que va estar molt bé.

Van assistir uns 200 corredors i d’aquests el que va guanyar ho va fer amb 1h 4 minuts (perseguit per molt aprop), jo en concret ho vaig fer amb 1h 22 minuts que per ser la meva primera cursa de muntanya ho considero com a bo :P.

Per cert, molt bones les botifarres de l’arribada... hi havia gana ;)

En fi no m’enrotllo més i us deixo aquí l'enllaç a la pagina web de la cursa. i el meu track amb GPS. (l'altimetre hem va parir el "boig")

pagina de la cursa

INFORMACIÓ I DESCARGA DEL TRACK: Clickant "aquí"

Font Negra - Volta a Queralt - Font Negra

2009-02-28T13:02:00.002+01:00

Ahir després de tota una setmana constipat vaig voler netejar els meus pulmons anant a corre una mica pels voltants de Queralt i la veritat és que ho vaig notar.

Vaig aparcar el cotxe als aparcaments de la Font Negra i vaig seguir el camí que passant per la font de l'Alou va a sortir al Santuari, una vegada aquí vaig aprofitar per donar la volta a la muntanya i vaig baixar pel camí que baixa a Sant Pere de Madorna, tot seguit vaig tornar a empalmar amb la carretera fins a la Font Negra altre cop.

INFORMACIÓ I DESCARGA DEL TRACK: Clickant "aquí"

Pujada al Sobrepuny

2009-02-22T21:07:00.003+01:00

Aquest dissabte vam anar a esmorzar als Roures per anar a provar una modalitat que encara no havíem fet, el geocaching.
Feia dies que a Internet havia trobat una ruta de geocaching que semblava interessant ja que feia cim a un dels pics mes curiosos que es poden veure pujant a la c16 des de Cercs, el Sobrepuny. Per tant vem aprofitar l’excusa per acostar-nos-hi i si en part trobàvem el "tresor" millor que millor.
Pel llàstima ja sigui per la neu o perquè no sabem buscar no vam trobar cap "tuperware-tresor" i vem marxar amb les mans buides.

La ruta comença als aparcaments de l’església de Lurdes de la Nou, es segueix uns 500 mts de pista asfaltada i ens endinsem al bosc per on passarem per un camp de futbol.
Es continua seguint les marques vermelles que van a petar a un prat, on podrem gaudir de la companyia de dos simpàtics cavalls... :P continuant per les mateixes marques caminarem per tota la obaga de la falda i seguidament enfilarem directe al Sobrepuny per la cara nord. val a dir que la ruta consta de més desnivell del que es pensa... (almenys això ens va passar) una vegada arribat al segon terç del recorregut cal anar amb conte i seguir les marques pintades grogues i blanques (a la pujada no les vem seguir) que ens durà directament a la fita del cim.

Les vistes des del cim parlen per si soles al ser un pic ben escarpat, una de les coses que presta més l’atenció a dalt és una maqueta d’un Betlem de Nadal (del 2008) on es prega deixar la porta tancada.

La baixada la vem fer sense problemes aquest cop si seguint les marques groc i blanques.

aquí deixo dons el track que vem fer (es recomana no seguir el trajecte de pujada sinó el de baixada)

INFORMACIÓ I DESCARGA DEL TRACK: Clickant "aquí"

Entrevista a Kilian Jornet

2009-02-20T16:24:00.000+01:00

A Queralt per la falda

2009-02-20T15:18:00.003+01:00

Aquesta setmana, com moltes, també he sortit a corre, i vaig mirar de fer una ruta per "cascar-me" una mica les cames, i sempre que busco alguna cosa amb aquesta característica i que estigui aprop surt Queralt, ja que presenta un gran desnivell amb poca distàcia horitzontal per tant una pujada dreta... val a dir que hi vaig anar dimarts i que a dia d'avui (divendres) encara noto les agulletes. La pujada empalma amb el camí que dona la volta (molt coneguda)al santuari de queralt i la baixada passa pel "trencacames".
No m'enrotllo més i penjo la ruta.

IMFORMACIÓ I DESCARGA DEL TRACK: Clickant "aquí".

Volta pel Rasos de Peguera

2009-02-17T22:18:00.008+01:00

Aquest diumenge vaig anar a fer una ruta pel rasos amb el meu pare, ja que aquest any encara no hi havia pujat i es pot dir que en començava a tenir ganes.
Es pot dir que remenant per internet i concretament al blog del "gatsaule" vaig veure una ruta que hem va motivar. La ruta dona una volta bastant coneguda al rasos però aquesta ruta en concret hi ha camins nous afegits (passant per dins al bosc).

Abans de començar la ruta vam fer una parada als "roures" a esmorzar una mica i carregar fort les piles (per mi els millors esmorzars del Berguedà), i sort en vam tenir perquè la ruta era un verdader trencacames. Val a dir que el sol ens va acompanyar tot el dia, i des d'alla dalt es podia veure un "mar de núvols" que tapaven aquell dia tan eixerit... :P (fotos més avall)

Vem aparcar el cotxe als aparcaments de la creu, ens vem calçar les raquetes i vem enfilar per l’antiga pista de "les soques" fins a dalt de tot. Tot seguit ens vem desviar a ma esquerre i vem seguir el camí marcat per a altres persones que hi havien passat dies abans, a partir d’aquí millor mirar-se el track amb GPS perquè sinó és impossible seguir el camí per un bosc tan espès i dret com aquell.

Es pot dir que és una de les rutes més difícils que he fet ja sigui tan per la orientació dins al bosc i per la dificultat que suposava caminar amb raquetes per tot aquell tou de neu. Dintre de tot es pot dir que vem "desvirgar" camins que encara ningú havia xafat.

Al final vam quedar satisfets per l’esforç i vam tornar per el camí que queda just avans d'arribar al pàrking. Pel camí ens vam creuar amb varia gent practicant esquí de muntanya.

És una ruta que no la aconsello a tothom ja que presenta dificultat com ja he dit abans i és "fatigosa". Tot i així si algú vol anar a patir una estona com sempre us deixo el track.

INFORMACIÓ I DESCARGA DEL TRACK: Clickant "aquí"

Avià - Graugés - Berga - Avià

2009-02-12T21:55:00.003+01:00

Avui motivat per l'extra que significa que demà ja estem a divendres he fet una ruta una mica a "boleo" aveure que sortia i el resulat ha estat bastant bo.
He baixat fins a Graugés i d'alla he empalmat amb el camí rural que va a sortir prop del "xocolat" (segueix el peu de la serra de Noet), llavors he agafat el camí de Sant Bartomeu per tornar "al pueblo".
Ha resultat ser una volta amb molt bon camí ben marcat i que alterna camí rural amb asfalt, poc desnivell en general. (algunes cases tenen els gosos destacats alerta! :P)

Us deixo amb el track (quanta feina estalvia aixó del GPS...)

INFORMACIÓ I DESCARGA DEL TRACK: Clickant "aquí"

Volta al pla de La Llagonne

2009-02-11T20:39:00.005+01:00

Aquest dissabte volíem fer alguna ruta per Les Angles, i es pot dir que el fort vent ens va "tocar els cullons" i vem tindre de conformar-nos amb una ruta de poc desnivell i que no pujés a cap pic de muntanya, així dons que vem optar per aparcar el cotxe a un lloc planer i amb neu. Vam trobar el lloc ideal, una pista d'esquí petita que queda a mig camí entre "La Llagonne" i "Les Angles" que per cert feien una cursa d’esquí de muntanya. Ens vam calçar les raquetes i vam començar a fer la nostra volta.

Al principi teníem pensat anar fins al llac de "Matemale" i tal i com es veu al track vam girar cua al veure el mal temps que feia cap aquella banda. Així dons que vem decidir tirar cap al sud on de tan en tan s’obria alguna clariana moguda pel vent.

Seguit una pista forestal bastant ample que clarament estava xafada per una maquina d’aquestes de arrossegar neu a les estacions d’esquí, vam arribar a un "repetidor" elèctric i a partir d’aquí vam vaixar pel dret fins arribar al planell.

Al final vam acabar donant una volta a tot el planell, veient alguns individus que provaven l’esquí amb parapent d’aquells petits... .
Al tornar cap a casa vem aprofitar per tirar algunes fotos des del cotxe al paisatge nevat del voltant. (fotos més avall)

És una bona ruta per fer amb raquetes (i amb dies que no es pot pujar a la muntanya per culpa del vent) plana i per sort aquest any amb molta neu.

com sempre deixo el track per si algún "il·luminat" se'l vol baixar :p

INFORMACIÓ I DESCARGA DEL TRACK: Clickant "aqui"

Volta per Berga

2009-02-06T17:30:00.002+01:00

L'última ruta que he fet aquesta setmana corrent es tracta d'una volta amb un cercle mes o menys perímetral a Berga. Val a dir que és gairabé tota per asfalt (i aixó els peus ho noten).
Tot i així no deixa de ser un bon track per entrenar-se. són gairabé 14 Km que vaig fer a 11 Km/h.
Demà espero fer alguna ruta per el pirineu francès (si el temps ho vol...)

Bon findex!

INFORMACIÓ I DESCÀRGA DEL TRACK: Clickant "aquí"

V

Volta per la Gravera

2009-02-03T23:34:00.003+01:00

La gravera és un lloc prop de Vilaformiu conegut bàsicament per la zona d'escalada, de fet nosaltres hi havíem intentat fer alguns "tramus" als nostres inicis.
Aquest cop per aixó hem decidit donar-hi una volta corrent (deixem l'escalada per al bon temps).

Així dons hem deixat el cotxe a un apartadero de l'antiga carretera de Berga i ens hem enfilat a la llum dels frontals direcció Vilaformiu, la ruta alterna asfalt - amb camí de bosc i dona la volta passant pels peus de la Gravera

Si algú es vol descargar el track...

INFORMACIÓ I DESCÀRGA DEL TRACK: Clickant "aquí"

Avià - Serra de Noet - pol·lígano - Avià

2009-01-28T20:47:00.003+01:00

Ahir vaig anar a donar una volta en solitari i corrents, al principi tenia pensat anar fins a la Valldan i tornar però no sé perquè hem vaig anar "encebant" sol i vaig acabar fent una volta una mica mes llarga i "apretant" més del compte. Al final vaig pujar a la Serra de Noet i l'avorrit i llarg Pol·lígano de la Valldan, a una mitjana de recorregut total de 11 km/h.

com sempre (des de què hem van regalar el GPS) deixo el track.

INFORMACIÓ I DESCARGA DEL TRACK: Clickant "aqui"

Volta a al serrat de Casanponds

2009-01-20T23:31:00.002+01:00

Avui hem nat amb el murfy i el cirex a fer una de les nostres rutes nucturnes "entresetmanals".

Aquest cop hem decidit nar a la zona de Casamponds per seguir un camí que teníem vist i que sabíem (no del cert) que algun lloc portava...

Al final a resultat ser una ruta de "putamara" per a fer corrents tot i que ara hi ha molt de fang.

La ruta no té pèrdua. I si et perds segur que acabes al mateix lloc :P

INFORMACIÓ I DESCÀRGA DEL TRACK: clickant "aquí"

Pujada a la Tossa Pelada

2009-01-18T22:33:00.004+01:00

Aquest dissabte ens vem agafar a fer curves per arribant-se a la zona del Port del Compte. De fet amb aquesta nomès era la segona vegada que hi estava ja que la primera va ser per anar a esquiar i poc és el que recordo.

L'objectiu va ser pujar fins a la zona de la Tossa Pelada que m'havia estat mirant la nit abans.
Així dons que amb el track al GPS i les raquetes vam comensar a enfilar per l'estació d'esquí (que per cert hi havia poca gent).

Ja que vem aparcar mès lluny que el que el track ens deia vem decidir cambiar una mica la ruta per aconseguir el mateix objectiu "atajant" una mica.

La pujada era dureta i encara mès veient la gent que esquiava i hem feia caure la baba d'enveja, i és que de neu no en faltava ja que vam clavar els pals per anivellar i marcava 110 cm.

Una estona mès amunt vam deixar les pistes d'esquí per fer un "fora pistes" i ens vam enfilar per una forta pujada que donaria fí un extens paisatge amb l'esquena del pedraforca com a centre d'atenció.

A partir d'aquí vam girar cua ( es pot observar al track) quan ens vam adonar que la neu que xafavem es trencava amb crostes i baixen muntanya avall, així que prudents per aquelles "mini-allaus" vam decidir pujar per una zona on hi haguéssin més arbres (el butlletí d'allaus marcava grau 3).

A la part mès alta la neu ja estava bastant glaçada i junt amb la forta pujada feien el coctel ideal per alguna série de relliscades.

Al final vam aconseguir pujar fins ón ens havíem marcat i just aquest punt vam aprofitar per esmorzar i escalfarnos amb algú de llet calenta.

Les vistes parlaven per si soles i convençuts de que havíem triat una bona ruta vam començar a baixar.

la baixada la vam fer majoritàriament per les pistes d'esquí fent algun tram per dins al bosc (cosa 100% aconsellable per disfrutar) ja que teníem neu fins gairabé a la cintura (amb les raquetes posades).

A les 3:00 vam arribar al cotxe, ens vam cambiar i altre cop a fer curves fins arribar a casa.

Us deixo aquí el track amb la informació.

INFORMACIÓ I DESCÀRREGA DEL TRACK: Clickant "aqui"

Corrents pel Berguedà

2009-01-16T17:13:00.002+01:00

Sense voler se'm ha borrat els tracks de corre, (puta merda) així dons que començo de nou a publicar les rutes que fem entre setmana corrent.

Aquí penjo el track GPS de les dues últimes que hem fet aquesta setmana amb el mandril del Murfi.

La de Fumanya-Sant Pere de Madrona-Queralt pel trencacames, i la de pujar a la segona maria (Espunyola).

-La primera va ser dureta per culpa del gel que va fer que derrapéssim a la mès
minima.

INFORMACIÓ I DESCÀRREGA DEL TRACK: clickant aquí

-La segona és fàcileta i plana, però amb unes vistes finals impresionants. (nomès hi ha la tornada, per tant la ruta és el doble de llarga. ;P )

INFORMACIÓ I DESCÀRRGA DEL TRACK: Clickant aquí.

ingan !

Font Negre - Refugi de la Figuerassa

2009-01-14T18:41:00.006+01:00

Donat que els reis hem van portar un GPS (entre d'altres coses) vaig plantejar estrenar-lo amb una ruta de neu (per també estrenar les raquetes) així que hem vaig descargar un track del wikiloc que es va veure frustrat quan dissabte al matí es va posar a nevar com mil dimonis i a l'alçada de Bagà el meu cotxe ja no s'aguantava per enlloc, així dons que va sorgir la idea de fer una de les clàssiques de Berga, pujar fins a la Figuerassa.

La pujada a la Figuerassa l'hem feta de 1000 maneres diferents: caminant, corrent, plovent, sense ploure, de nit, per nar a fer una "costellada"... però encara mai amb raquetes de neu (serà per lo molt que neva...).

Vaig deixar l'auto a la Font Negre i vam enfilar rumb a la figuerassa, durant el camí vam poder veure com la pluja que queia de bon matí s'anava transformant amb neu i de fet vem quedar sorpresos de la gran quantitat que n'hi avia alla dalt, així dons que a no gaires metres ens vam poder posar les raquetes.

Lo millor va ser que la carretera estava "verge" nomes es marcaven a la neu les petjades d'alguns animals. I jugant i fent tonteries com si mai aguéssim vist neu van arribar dos "mandrils" que també avien decidit fer el mateix trajecte.

A l'arribada al refugi vam aprofitar per esmorzar i escalfar-nos una miqueta amb la llet calenta del termo (també nou) que per cert funciona de puta mare. I quan més fort es va posar a nevar i donat que l'anna està lesionada vam decidir baixar pel mateix camí pero fent algun "atajo" pel bosc i corrent per veure qui era el primer a caure (al meu esguinç li va anar de fàbula).

Nomès queda dir que tinc pendent la pujada a la tossa d'alp amb raquetes i baixada amb snow...
si la neu m'acompanya...

INFORMACIÓ DEL TRACK I DESCÀRGA: clickant aquí.

Avià - l'Espunyola - Avià

2009-01-02T19:45:00.003+01:00

Avui hem agafat les "bacicletes" i hem anat a provar els bassalts que han deixat les últimes gotes d'aigua caigudes al matí. Hem triat una ruta curteta i completa, que empalma Avià fins a l'L'Espunyola/Montclar, es pot dir que hi han 1000 camins que van a parar a l'espunyola i el que hem fet l'hem fet a "boleo" i efectivament, a l'Espunyola hem anat a petar.

El recorregut d'avui es pot definir amb dues paraules: Fang i boira. Arranca des de Avià i seguim la carretera direcció a Solsona, tot seguit seguim per caminet que porta fins l'església romànica de sant Serní de Clarà i agafem l'únic camí que es veu, a parir d'aquí i crusant la riera de Clarà anirem a petar a la carretera altre cop. Seguim la carretera asfaltada fins ven passat "gran-nom" i trenquem a mà esquerre i seguim altre cop el camí de bosc (sempre seguint el "camí del clot de l'Espunyola") fins anar a petar a "Torregassa" (carretera asfaltada), una vegada arribat aquí trenquem a mà dreta direcció l'Espunyola i fins Avià altre cop per asfalt.

Una vegada mès vam parar a fer un mossèc (com es tradició) a Cal Pius ón es diu que es fa el millor pa i les millors coques del Berguedà. Però aixó ja sabeu que va a gustos... ;p.

RECORREGUT BTT, MIXTE ASFALT/BOSC/, NIVELL MITJÀ, NIVELL BAIXADES FÀCIL, TEMPS 1,5 - 2 H, KM 20 APROX, DIFÍCIL AGAFAR EL CAMÍ CORRECTE.

Hivern Blanc

2008-11-28T20:15:00.003+01:00

S'obre la temporada d'esquí més aviat que mai, de moment s'espera bona, jo per si de cas ja he natejat l'snow, avere si la setmana que ve faig algunes baixadetes.

Deix-ho aquest video espectacular per anar "encebant" una mica.

Bon Findex!

Volta pel Moixeró

2008-11-19T20:53:00.015+01:00

(en construcció)...
Dissabte passat aprofitant el bon temps que feia vam decidir d'anar a donar una volta d'alta muntanya i ens va semblar una bona opció pujar al Moixeró, seguint la clàssica pujada que va desde Gréixer segueix per el "canal de la serp" fins a sortir al "collet raset", una vegada aquí seguir tota la carena de muntanya passant per el Moixeró i baixar per el "coll de Cabrera" i "coll d'Escriu" fins empalmar amb el GR 107 direcció Gréixer altre cop.

Aquest era el planning que teníem, però sobre terreny la cosa es va complicar, ens vam desorientar i en comptes de baixar per el "coll d'escriu" vam anar a petar a "escriu" (que no és el mateix) per a un camí que no sortia sobre el mapa, a tot aixó cal sumar-li els nombrosos cops que ens vam equivocar agafant un traçat que no era, ja sigui per manca de fites, o sensillament per masses... en definitiva que la vaixada va ser tot un laverint que ens va fer allergar l'estona i la caminada fins arribada la nit.

cal destacar les increibles vistes que es projecten al seguir la carena de la muntanya, però no només pel paisatge sinó per la diferent fauna típica d'alta muntanya que vam poder observar.

així que aquí us deixo la meva fitxa d'itinerari: (ja sabeu que això depen de cadescú, XD)

ZONA: Alt Berguedà.

ITINERARI: Grèixer - Collet Raset - Coll de Moixeró- Escriu - Gréixer

DURADA: 10 h totals. (perden-te i tot, :P). Està programada per unes 6h.

DESNIVELL: 2091 (Moixeró) - 1102 Gréixer -- 989 m. totals.

DIFICULTAT: Alta

RECOMANACIONS: Anar ben equipat per en cas de pèrdua, anar alerta amb el gran nombre de fulles que hi ha al sotabosc, que dificulta la visivilitat de les marques i fan que rellisquis en més d' una ocació.

APROXIMACIÓ: des de Bagà carretera direcció a coll de pal, abans d'arribar a sota el pont de la general aparcar al terraplè del "pont de sant Nazari" per començar l'enfilada a Gréixer.

RECORREGUT: Una vegada aparcats, enfilem carretera direcció a Gréixer, passant per sobre el poble (alerta ja que hi ha 2 camins). seguim el camí molt ben marcat i ens endinsem al bosc on amb el roure com a protagonista. el camí es comensa a inclinar i fem la primera parada per esmorzar i agafar forçes.

seguim pujant pel camí sense pèrdua i passem pel costat de grans parets de roca, enfilem pel canal de la serp, on de mica en mica el passatge va cambiant deixant enredere la vegetació tipica de mitjana muntanya per donar pas a l'herbeta i els matolls tan típis de l'alta.

arribat al "collet raset" (es diferencia clarament per una gran fita) vam poder observar algun isard corrent per la carena i un grup d'unes 9-10 aguiles inmenses volejant en busca del dinar.
una vegada aquí vam fer temps per jugar una mica amb la neu i vam seguir la pronunciada carena de la muntanya fins a sortir al Moixeró.

Disfrutant de les vistes, vam baixar fins al "coll del Moixeró" i a partir d'aquí va comensar el "Culebrón". Vam començar a baixar pel camí que quedava a mà esquerre i que porta fins al "coll de Cabrera". Cal dir que el camí costa de seguir ja que està poc marcat i a mitja baixada ens vam desviar, per tan vam tornar "retro-martxa" fins l'ultima fita vista i vam continuar baixant.

Arribat (amb dubtes) al coll de Cabrera la gran quantitat de fulles i la meva ignorànica ens va jugar una mala passada i vam seguir durant una bona estona les fites equivocades que retornaven al "collet raset" així que per segon cop vam tornar a practicar la "retro-martxa" fins el lloc de pèrdua.

ara si vam seguir les fites bones que coincidïen amb les marques vermelles del camí bo, o això créiem, ja que vam anar a petar contrapronostic i amb la foscor a sobre a "Escriu", creient que estavem al "coll d'Escriu", cosa que ens va desorientar per complet, cap curva de les que feiem coincidia amb el mapa. (vam seguir un camí que no surt sobre mapa) També vem practicar uns quants cops el "retro-martxa"

arribada la nit i vist que no sabíem massa en quin punt ens trobavem, vam comentar l'opció de fer nit a una casa abanonada que ens vam topar (ara sabem que era a "Escriu", XD) per reempendre la marxa lan demà al matí. però vist que hi havia lluna plena i recordant que havia agafat el frontal, vam decidir abrigarnos fort i seguir la marxa nocturna pel GR 107 fins arribar a Gréixer.

Al cap i a la fí ens vam guiar al sentir un gran torrent d'aigua (els Empedrats), que va fer que ens retornes l'inspiració i que seguíssim el camí en sentit contrari.

Cal comentar el gran nombre d'estrelles que es podien observar seguit de la companyia dels nombrosos mussols que es sentien cantar per aquells boscos i muntanyes de nit, pel que fa el temps va ser esplèndit durant tot el dia.

DATA: 15 de novembre del 2008

GENT: Anna i Marc

PLÀNOLS, MAPES, LLIBRES... : Mapa i guia excursionista, Moixeró La Tosa, ed. alpina E: 1/25000 (no va servir de gaire res XD), i un itinerari d'internet. (encara va servir de menys)

2008-11-06T18:45:00.000+01:00

L'Adou del Bastareny

2008-10-13T14:08:00.007+02:00

Dissabte al matí vam poder guanyar la mandra d’haver-se de llevar d’hora i després de discutir varis cops quina ruta podríem fer vam decidir fer un “mixte” de rutes per aconseguir arribar a l’objectiu marcat, la Font de l’Adou del Bastareny.

La ruta s’endinsa pels boscos típics de l’alt Berguedà i en concret de la serra de Gisclareny, seguint les pistes dels camins marcats típics de fer amb BTT, on es pot observar les espècies típiques de la zona com el pi roig, el boix grèvol, algun faig i un pilot “d’argelagues” com dic jo a tota espècie que no se que és.

La sorpresa va ser al trobar als vorals dels camins una gran quantitat de rovellons i “cama-grocs” que a contrepronòstic vam anar collint fins a omplir un quart de maleta que portàvem...

ZONA: Gisclareny, Alt Berguedà

ITINERARI: Coll de la Bena – Sant Martí del Puig – L'Adou del Bastareny – Coll de la Bena.

DURADA: 3:40 min (a ritme de collir bolets)

DESNIVELL: 1436 aprox (c. de la Bena) -950 aprox. (Dou del B.) – 486 aprox.(Totals)

DISTÀNCIA: uns 10.000 o 11.000 m.

DIFICULTAT: Mitjana.

RECOMANACIONS: És una zona que no hi ha cobertura al mòbil. Però molt freqüentada per la gent.

APROXIMACIÓ: Per la C-16 fins a Bagà entrar a dins i seguir la carretera fins a Gisclareny, seguir tot recte fins a la fi del tram asfaltat (Coll de la Bena).

RECORREGUT:

Ens vam llevar al matí després d’aconseguir no sortir ni a fer el got dels divendres (que sempre s’acaba allargant fins les 3 llargues). Així dons que agafem els “estris” i ens enfilem cap a Gisclareny abrigats ja que feia una fresqueta matinal d’aquelles maques, per cert des d’aquí vull donar records al nostre home del temps el Tomàs Molina que com sempre no n’endevina ni una.... en fi, una vegada “in situ”, només saltar del cotxe ja es podia ensumar allò que els Berguedans diem, olor a bolets. Vam començar la nostra ruta baixant pel camí marcat a mà dreta mirant al nord, on el vam seguir durant una estona , prou ample com perquè hi passessin els cotxes dels boletaires més fanàtics.

A mig camí d’aquest vam agafar el primer desviament que ens endinsava al bosc, un caminet d’aquells típics, estret, ben marcat, i amb una extensa vegetació a banda i banda, diria que és un camí de una tradicional ruta amb BTT. Una vegada a dins ja vam poder observar el fruit de la tardor, i sorpresos per “lu poc buscat” que semblava aquell lloc ens i vam fer una petita parada per recol·lectar uns quants rovellons i algun grapat de “cama grocs”.

Continuant pel caminet vam tornar a empalmar amb el camí principal, on seguint-lo una estona es podia observar de fons alguns caps de muntanya de la zona.
Els boscos estàn poblats majoritàriament de pi roig, que junt amb el boix grèbol i algun rierol d’aigua que baixava fan de la zona un paradís per el bon boletaire.

Seguint el camí principal ens vem tornar a desviar per el següent caminet que passant per sota l’església romànica de Sant Martí del Puig vam empalmar amb un altre camí transitable per a vehicles 4x4 (pista de Bagà a Monell).

Seguint el curs del Batstareny vam arribar al la seva Adou. Vam aprofitar per a fer-hi una mica de parada i omplir la botella de la bona i fresca aigua que rajava del salt. A partir d’aquí la ruta càmbia de dinàmica i comença la pujada fins al nostre destí final.

Vam seguir la pista uns 800 metres i vam agafar el desviament que queda a mà esquerre marcat per una fita de pedres. I ens vam enfilar per dins al bosc fins arribar al punt de sortida, el Coll de la Bena.
Com us podeu imaginar durant el trajecte vam fer més d’una parada per a collir algun bolet més, i diumenge per sopar els vam poder degustar converits amb remenat i acompanyats de unes torradetes.

DATA: 11 d'octubre del 2008

GENT: Anna i Marc

MÀPES, PLÀNOLS, LLIBRES... : Moixeró la Tosa, Parc Natural Cadí-Moixeró, ed. Alpina escala 1:25.000

Ruta del Cares

2008-09-16T14:46:00.001+02:00

Avui hem matinat amb l’intanció d’anar a fer la ruta reina per excel·lència a los Picos de Europa, la Ruta del Cares (La garganta divina).

La ruta s’endinsa per l’interior de la part central de Los Picos de Europa, seguint el recorregut del riu Cares i es caracteritza per a vorejar tot “l’estimbadero” que el riu ha anat furgant al llarg del anys, és com passar per a l’interior d’una gran esquerda on sota els peus hi tenim “penya-segats” i a sobre el cap els pics de les altes muntanyes.

El camí va ser construït artificialment per ubicar al seu costat un canal ón s’aprofita l’aigua del riu per tal d’aprofitar l’abastiment d’aigua i com a font d’energia per a la central hidràulica de Caín.

ZONA: Picos de Europa

ITINERARI: “La garganta Divina” o Ruta del Cares ("clickar" per a veure fotos en dia de sol)

DURADA: 5:40’ (anar i tornar)

DESNIVELL: desnivell màxim 300 m ("los collaos")

DISTÀNCIA: 12.000 m aprox. 24.000 m totals.

DIFICULTAT: Baixa

RECOMANACIONS: Cal anar en compte amb no acostar-te massa a la part exterior del camí ja que si caus el buit t’han de recollir a trossos. Hi poden haver alguns despreniments (això deia el cartell). Alerta amb tocar els cabrits d’algunes cabres, se’ls desperta l’instin matern. :P

APROXIMACIÓ: Per Cangas de Onís seguir la carretera que passa per a diferents pobles i arriba a Arenas de Cabrales (uns 30 Km) una vegada aquí seguir la carretera asfaltada que porta a Puente Poncebos i tirar de recte fins que s’acaba el tram asfaltat.

RECORREGUT:

Som dels primers a arribar, aparquem a Puente Poncebos just on comença la ruta i ens adonem que el dia no acompanya massa, hi ha boira a la part alta de les muntanyes i cau alguna que altre gota d’aigua també podem observar la presciència d’alguna cabra encuriosida que ens dona la benvinguda.

La boira alta i la gran vall

Amb l’esperança de que el dia s’anirà “despagant” comencem a enfilar-nos traçant les primeres corbes de desnivell, el camí no té pèrdua. No cal avançar gaires metres per adonar-se de lo neta que està l’aigua del riu que si no fos per la "rasca" matinal convidaria a banyar-s’hi.

L'Anna comprovant l'altura del single

Els minuts van passant i la pujada no afluixa fins a arribar a un petit pic anomenat “Los Collaos” a partir d’aquí ens quedem bocabadats per l’abisme i encant del paisatge amb “estimbaderos” fondos i altes muntanyes i com és típic d’aquests paisatges deixem anar alguns “ecos” que es repetien varis cops. se’ns comença a canviar la cara i el dia, el sol comença a brotar.

Perfil de l'etapa

Recorda a la típica roca de Tenerife

A mesura que es va avançant anem disfrutant dels perfils que la roca dona i veient com sembla que les muntanyes cobrin vida al anar-se movent al joc de sol i sombra. Fins i tot a un punt de la ruta ens trobem a una “minifrontera” provincial marcada per un petit pont que separa les comunitats d’Asturias i León.

El camí seguint la raja

Es va notant que estem arribant a Caín perquè cada vegada ens topem amb més gent que fa la ruta a l’inversa. Capa la part final prop de Caín es cruza el riu per un parell de ponts volats d’aquells que a més d’un els travessa “sprintant”, el nostre cas ens i vam trobar una cabra amb cara de boja que ens va fer gestos amenaçadors a la fí de cobrir els 3 cabrits que portava. Ara ser i n’estic ben segur que la cabra es l’animal que més cara a boig fa... en fí una vegada superat l’obstacle es passa per una sèrie de túnels de pedra picada i una central hidroelèctrica, que ens dona la benvinguda a Caín.

Arquitectura natural

A Caín vam dinar un parell de “bocadillos” mentres escoltàvem la llengua de la gent del voltant per esbrinar de quins llocs provenien. Caín ens va recordar alguns poblets petits de la falda del Pedraforca. 4 cases i molta gent amb tenda... ah!! i 4 restaurants.

Arcada i un dels ponts volats

La tornada va ser bastant més ràpida que l’anada, no ens vam parar ni un sol cop i el ritme va ser molt bo gairebé vam donar per vàlides les fotos fetes a l’anada.

De fons els passadissos de cova i el Cares

Una vegada arribat al cotxe ens adonem de la fama que té aquesta ruta ja que es podia observar tot una filera de cotxes aparcats com un fil d'oruges des del començament del camí fins unes quantes desenes de metres més avall. Llàstima que en tot el recorregut la boira que jeia a la part alta de les muntanyes no va acabar de diluir-se. És una ruta obligada a fer per a qualsevol que visiti la zona.

Finalment l'arribada a Caín

Satisfets de la vivència del dia ens en tornem camí a Cangas per a espatarrar-nos al llit una estona :P

DATA: 25 d'Agost del 2008

GENT: Anna i Marc

MAPES, PLÀNOLS, LLIBRES...: Picos de Europa y costa oriental de Asturias (50 itineraris) Escala 1:80.000 (ruta F-1) i seguir les indicacions dels indicadors.

Lagos Covadonga - Mirador de Ordiales

2008-09-15T14:01:00.001+02:00

Apart de passejar-nos per Astúrias i anar a dormir amb el toc alegre que feia sentir la sidra Asturiana vam aprofitar las vacances per a fer alguna ruta per Los Picos de Europa i intentar així no sentir-nos tan culpables dels grans sopars a base de fabada i “Lubina” .

La ruta que vam triar està catalogada pel mapa com a ruta “de dificultad alta” i segueix el sender que connecta los “lagos de covadonga” passa pel “mirador de Ordiales” i acaba fent cim al “picu Cotalba”, però una intensa boira i l’advertiment d’alguns muntanyencs que havien girat cua “por si acaso” ens van fer decidir escurçar la ruta fins al “mirador de Ordiales.

ZONA: Picos de Europa

ITINERARI: Lagos de Covadonga – Mirador de Ordiales

DURADA: 5:45’ (anar-tornar i parant a menjar una mica)

DESNIVELL: 1106 (Lago Ercina) 1750 (mirador Ordiales)---- 644 m aprox.

DISTÀNCIA: 9.500 m aprox. 19000 m totals.

DIFICULTAT: Mitjana

RECOMENACIONS: pujar a los Lagos abans de les 9:00 am si no volem haver de pagar per a pujar amb autocar. A les 9:00 am tanquen la carretera als vehicles privats. Alguna de les vaques tossa! No les emprenyeu massa... :P

APROXIMACIÓ: Des de Cangas de Onís agafarem la carretera que ens porta direcció Covadonga a 8 Km. Una vegada allà tens dues opcions: pujar per la carratera asfaltada que porta fins a los Lagos o bé pujar-hi amb autocar a partir de les 9:00 am pagant...

RECORREGUT:

Arranquem des del “lago Ercina” i ens enfilem per les escales de sobre els parkings en direcció al següent llac, vorejant el “Lago Enol” seguint el caminet marcat a base de “passades” arribem a una carretera més ample i envoltada de prats i vaques, dic carretera perquè es permet el pas de vehicles.

vista al nord del "lagu Enol"

Seguint-la una estona i passant per el primer refugi “refugio de Enol” arribem al seu fi on es veu clarament que s’acaba la carretera i comença el sender (hi ha una esplanada per a poder-hi aparcar cotxes).

jo mateix fent-me el "puta" amb el plànol

A partir d’aquí seguirem les indicacions de les senyalitzacions referents a la nostra ruta (marques groc i blanc) del PR..... no recordo el numero :P.

Disfrutant de la flora i fauna del indret i passant per a diferents tipus de terreny des de prats fins a zones rocoses anem notant que el desnivell va augmentant. Arribem a un pla de pastures amb els picus de fons aquí ens vam decantar a agafar el sender que quedava a la nostra esquerre, i ens tornem a enfilar.

mar de nuvols a la vessant nord
I enfila que enfilaràs arribem al “refugio de Vegarredonda” on just al seu redere trobarem les senyals indicadores de varis camins que porten a diferents cims, evidentment nosaltres seguim el de Ordiales.

Tot seguit de fer algunes ziga-zagues de camí observem que el paisatge camvia d’estil, de ser un camí marcat de terra argilosa i verda herba passem a terreny tipus pedrera, amb la típica “calitza” del país, aquí es on comença la part més dura i dreta del dia.

aconits, flora de la zona
Després de fer algun que altre esbufec i jugant amb els “ecos” de la muntanya veiem que redere nostre venint del mar cantàbric s’acostaven uns núvols que molt bona pinta no tenien... mes que res pels trons que se sentien... per tan vam decidir augmentar el ritme a contrarellotge per arribar al nostre objectiu. A la vista que diferents muntanyistes giraven cua i veient que a la zona on estàvem ens sentiem com a “parallamps” decidim girar cua camí cap al refugi.

vista al refugi de "vegarredonda"

Al refugi decidim dinar els “bocadillos” junt amb les coca-coles que vam comprar al refugi a “preu de fàbrica” ( 2 llaunes 5.40 eur.). Mentres dinàvem els núvols amenaçadors i la boira es va anar diluint deixant pas al sol radiant que ens va acompanyar gairebé tot al matí.

continuant caminant

Conscients de la nostra “cagada meteorològica” tornem a baixar pel camí marcat fins al cotxe.

vista al nord dels nuvols que hores mes tard ens van atrapar...

l'Anna disfrutant de la tranquilitat de l'Enol

DATA: 23 d’agost del 2008

GENT: Anna i Marc

PLÀNOLS, MAPES, LLIBRES... : Picos de Europa y costa oriental de Asturias (50 itinerarios) Escala 1:80.000 ed. Adrados. (ruta segons mapa A6). I una mica a ull :P